Testing music

Quan era petit a casa meva hi havia: la tira de música clàssica, la trinca i coses que no sabia ni que eren, però clar tot això no ho podia escoltar perquè estaven en vinil. Quan vaig comprar-me el meu primer walkman, recordo perfectament que el primer disc que vaig escoltar va ser un k7 de Modern Talking que venia amb una revista. Reconec que em va agradar, suposo que no havia sentit res tant modern fins aquell moment jeje, estic parlant de fa molts anys.

Brother Louie era la cançó que m’agradava més, juntament amb You’re my heart, You’re my soul i també Cheri cheri lady.

En fi, si miro imatges d’aquests tius ara em poso a riure però penso (amb ignorància) que estem davant de potser una de les primeres músiques disco. Almenys de les més conegudes.

Festa Major de Capellades 2006. Restava la meva persona al Penguin a altes hores de la nit… intentant fer no sé què… i em sembla que no anava molt bé jeje, la qüestió és que van posar aquesta cançó en un moment idoni, no sé, em va molar moltíssim a partir d’aquell moment.

Rubén Blades fa un latin que jo l’anomenaria molt agradable, passa molt bé la seva música, si t’agrada, és clar.

Aquest paio, com molts cantants, és polifacètic… és polític, actor, músic i pots comptar…

Poso la imatge que correspon a l’harmonia de la cançó, és la part del baix, si us animeu, seguiu-ho.

Brutal cançó. Aquest grup li encanta al meu pare i fa uns anys es va recomprar (en CD) l’àlbum The Dark Side of the Moon, fet l’any 1973. Per cert, aquests també són anglesos, és flipant la quantitat de grups anglesos que hi ha, per ser un país més petit que els EUA en tema rock amb anglès hi ha una quantitat increible de grups bons i coneguts.

Sabieu que Stephen Hawking va participar en una cançó de Pink Floyd? He trobat un blog sobre un post d’anècdotes d’aquest grup.

I como no… poso Money.

Sempre dic que no m’agrada Mozart, però no és ben bé així, simplement crec que molta de la seva música la he aburrit ja que no sé perquè clàssicament parlant amb els músics s’els culturalitza amb aquest compositor però reconec que aquest tio era molt i molt bo. Va morir als 35 anys i va escriure una quantitat increible i desorbitada de música.

Lacrimosa és un dels moviments del seu Rèquiem, als que no us agrada la música clàssica escolteu-ho, als que sí també, aquest tema a mi em deixa els pèls de punta…

Els Dire Straits els vaig conèixer quan tenia uns 11 o 12 anys, els meus tiets escoltaven molta música que jo l’anomenava “moderna” i quan la sentia m’agradava molt… sempre he buscat molta música que m’agradés, durant una època em vaig resistir amb només el jazz però no en tenia prou. De petit no sabia que m’agradava i quan em van grabar un k7 d’aquests… em van agradar molt.

Sultans of swing (escrit per Mark Knopfler) és un tema molt conegut d’aquests paios…

Bill Evans és per mi el pianista complert. El seu missatge és tan contundent en mi que sempre que l’escolto, imaginariament m’envolta una aura molt especial. Quan estudiava Jazz el tenia com a referent, encara el tinc. El volia imitar i encara m’agradaria imitar-lo, encara que posant coses meves és clar.

One for Helen va ser un tema que vaig conèxier i m’en vaig enamorar, armònicament m’agrada molt i m’el vaig estudiar mils de vegades, potser és el seu tema que conec millor i el puc arribar a tocar sense pensar. Després d’escriure això m’el posaré a tocar…

L’altre dia em van anomenar aquesta cançó, ja l’havia escoltada, és brutal, m’anima moltíssim. És del cantant irlandés Van Morrison, segurament ja l’haureu sentida per algun lloc.

Van Morrison on writing “Moondance“:

“With ‘Moondance’ I wrote the melody first. I played the melody on a soprano sax and I knew I had a song so I wrote lyrics to go with the melody. That’s the way I wrote that one. I don’t really have any words to particularly describe the song, sophisticated is probably the word I’m looking for. For me, ‘Moondance’ is a sophisticated song. Frank Sinatra wouldn’t be out of place singing that.”

Chris Isaak segurament és el cantant romanticon de turno, cançons d’amor i pals d’aquests. Però bueno, la veritat és que no em desagrada. Trobo que les cançons estan molt ben trobades.. i el que m’agrada menys però que el fa una mica original és aquest ús del falset que fa quan canta.

Us poso la cançó més coneguda, Wicked Game.

Amb tò irònic us poso una frase que m’han dit de Till Lindermann “El amor es Chris Isaak y la leche” xD

Brad Mehldau és un dels pianistes de Jazz del moment, s’ha consolidat moltíssim en el panorama musical actual i és força escoltat. Personalment el trobo genial però no hi estat capaç d’escoltar-lo molt temps seguit, es pot dir que sóc un fan menor.

Té algunes cançons de Radiohead versionades com aquesta mateixa, feta per Colin Greenwood.

Possiblement la cançó d’aquest genial grup que m’agrada més. És una cançó que la he escoltat no menys de 100 vegades. La vaig descobrir d’adolescent i sempre em feia posar-me melancòlic.

Enjoy.

http://www.youtube.com/watch?v=1HD3Sqlcm3o

The Clash és un dels grups que m’agrada més escoltar. Van ser potser els iniciador del Punk Rock, eren drogates i tals, em sembla quenomés n’hi ha un de viu encara.

Jo, els trobo genials. Poso la cançó més coneguda d’ells: London Calling

Fanfare Ciocarlia són uns gitanos rumanesos que em van captivar des del moment que els vaig sentir, fan un tipus de música molt animada i molt divertida. També molt tradicional de la zona que són. Aquest tipus de música s’està posant molt de moda, ja hi han grups catalans que la toquen.

Tenen una formació instrumental molt peculiar, van amb trompetes, saxos i una espècie de bombardins.. i un bombo. Res d’especial però molt ben conjuntat.

U2. Tothom sap qui són.

Poso la cançó que relata els fets que van pasar a Belfast pels anys 70.

Sunday, bloody Sunday…

Ennio Morricone ha estat un dels grans compositor de bandes sonores del segle XX. Caracteritzat per un estil totàlment propi, molt italià i aparentment poc complexe però molt entenedor.

És l’autor de la BSO del bueno, el feo i el malo, jo us poso la de Por un puñado de dólares que m’agrada més.

Frank Zappa era un tio molt curiós. Va ser un músic extramadament polifacètic. Va tocar molts estils, des del rock transgressiu fins al jazz d’avantguarda, un dels més xungus per mi. Té molta llegenda al seu darrere… fins i tot hi ha una secta d’ell als EUA, i em sembla que el comparen amb Jesucrist…

Poso una cançó de la seva època rock’n roll.